És el grup d'oví més extens de l'arxipèlag balear i es pot considerar històricament com una raça amb diversos ecotipus, com són el de pla i el de muntanya.

Origen És una raça entroncada en el bestiar oví de l'àrea insular mediterrània, del que deriven també las races Corsa, Sarda i Siciliana, totes elles, d'antic, molt relacionades pel comerç existent entre les illes d'aquesta mar. Els criteris i actuacions introduïts durant la segona meitat del segle passat han conduït a l'estandardització d'aquesta raça, que es pot definir de la següent forma:

Característiques És un animal harmònic, rústic, de temperament tranquil, de llana basta de color blanc, que se presenta en blens de forma variable. La grandària corporal varia molt amb les condicions i zones d'explotació, però oscil·la entre els 35 i 65 kg. de pes viu a les femelles adultes.

Característiques més destacades Té el cap allargat però ben proporcionat, amb la línia fronto-nasal de perfil recte. Les femelles, generalment, són sulles i un percentatge dels mascles són banyuts. Les banyes dels mascles arriben a tenir una grandària considerable. Les orelles són mitjanes i situades en posició horitzontal. El coll és curt i el cos allargat i ben proporcionat, amb el costellam un poc arquejat. La gropa és ampla, llarga i un poc caiguda. Les extremitats són fortes i ben aplomades. La pell és elàstica i revestida de pèl fi, de color blanc brillant amb tonalitats daurades, encara que s'admeten algunes pigmentacions, sempre de mida molt reduïda (ovelles pigardes) a la vorera dels ulls. El velló és de color blanc, de tipus obert o mig obert, amb blens de forma variable i predomini de la forma piramidal, que recobreix tot el cos, i deixa lliures les extremitats des dels avantbraços, les cames, aixelles i entrecuix, arribant a la nuca i amb freqüència al front, on pot formar la típica monya. Desapareix progressivament de davall del ventre amb l'edat i, degut a la longitud de la fibra, en ocasions arriba a formar un petit faldó al costats. La raça disposa de Llibre genealògic, publicat al Butlletí Oficial de les Illes Balears en data 19 de maig de 2001. L'estimació del cens dels animals en puresa, obtinguda a través de l'Associació de ramaders de l'ovella de raça mallorquina és de 6.500 animals, dels quals uns 2.500 estan inscrits al Llibre genealògic. La seva producció més important és la carn, ja que la seva treta principal és la venda de les cries per a consum, amb una producció molt apreciada per la seva qualitat per la gastronomia illenca. És una raça rústica, bona mare i amb bones condicions lleteres, lo que fa que sigui apreciada com a mare a les explotacions dedicades a la producció de carn.

Dades generals És un animal fonamentalment de pastura, que aprofita la vegetació espontània, rostolls i fulles dels ametllers, però que de cada vegada depèn més de les pastures sembrades per la seva alimentació directa, la qual cosa ha permès una planificació de la producció i una producció de cries al llarg de tot l'any.

Rat penats

Els ratpenats (Chiroptera), en valencià rates penades, també anomenats en català ratapinyades, ratapenades, ratapeneres, muriacs, muricecs, voliacs o quiròpters, són un ordre de mamífers. Amb aproximadament 1.100 espècies, els ratpenats representen aproximadament un 20% de totes les espècies de mamífers, cosa que els converteix en el segon ordre més gran d'aquesta classe per darrere dels rosegadors. Són els únics mamífers capaços de volar, s'han estès gairebé arreu del món i han ocupat una varietat de nínxols ecològics diferents. Els ratpenats juguen un rol ecològic vital com a pol·linitzadors de flors, i també tenen un paper important en la dispersió de llavors. Moltes plantes tropicals depenen completament dels ratpenats. Els ratpenats tenen les potes anteriors transformades en ales i alguns es guien i cacen per ecolocalització. Els ratpenats poden ser frugívors, insectívors o alimentar-se d'ocells i altres petits vertebrats. Alguns, com els vampirs, beuen sang.

La sargantana de les Pitiüses és una espècie del gènere Podarcis, endèmica de les Pitiüses. Originària d'Eivissa i Formentera ha estat introduïda a Mallorca. De grandària mitja i aspecte variable, és una espècie robusta, de potes fortes i cap curt. Existeixen unes 30 subespècies, algunes de coloració molt fosca amb el ventre blau cobalt. Habita els paratges perifèrics pedregosos de les illes grans, acostant-se també a habitatges humans, murs i escombreres. En illots propers pobla els penyals sense vegetació.

Ase mallorquí

Com moltes d'altres races, l'ase mallorquí va perdre ja fa uns quants anys la definició productiva que tenia, dirigida fonamentalment a la producció mulatera, i fa menys anys, de motor animal de baix cost, la qual cosa ha ocasionat a l'actualitat, que la seva cria sigui una producció marginal dins l'explotació agrària. Malgrat aquest fet, pareix haver trobat el seu redol com a ramaderia complementaria d'altres espècies per la seva utilització en la pastura del bosc i garriga.

Origen

Pareix clar que l'origen de l'ase domèstic europeu va ser la Mediterrània Occidental i des d'aquí es va estendre per tot el sud d'Europa. Fins i tot hi ha investigadors que mencionen Mallorca com a bressol d'aquesta espècia, encara que predomina més la teoria de que aquest indret fou la regió de l'alta Catalunya i d'on derivaren la raça Catalana, la Poiteau i la Mallorquina, caracteritzades per la seva gran talla i fortalesa, caràcters que aportaven a la descendència mular. La coneguda d'aquesta raça a principis del segle passat era extraordinària i la demanda de reproductors molt alta. Com exemple es pot posar l'exportació d'animals d'aquest tipus a Anglaterra i posteriorment als Estats Units on varen participar en la creació de la famosa raça Kentucky, coneguda per la seva fortalesa i grandària. La col·laboració entre els grups de criadors i l'Administració, donà lloc a la creació l'any 1990 al registre de bestiar selecte de l'ase mallorquí, amb un nucli fundacional d'una cinquantena d'animals.

Característiques

Són animals molt rústics, nobles, de temperament sanguini i nerviós i de gran fortalesa física. La seva conformació és subhipermètrica, sublongilini i de perfil fronto-nasal còncau. El tipus general correspon a un animal estirat i esvelt. El color de la capa és negre-pansa.

El Ca Rater Mallorquí és un ca de petites proporcions, originari de Mallorca.

L'origen d'aquesta raça no està del tot clar, però la seva vinculació amb el Gos rater valencià és molt evident per la seva proximitat geogràfica i per referències històriques. A principis del segle XX, es varen produir migracions de valencians a l'illa pel cultiu d'arròs en zones humides d'albufera. Aquest fet va poder implicar la introducció de cans per a la caça de rosegadors.

La seva implicació amb l'àmbit agrari, a més de caçador (les rates de camp eren utilitzades pel consum humà), també ha sigut un excel·lent caçador de llebres i conills. Per altra banda, en un context popular s'ha anomenat eriçoner, ja que és molt probable que eriçons i altre caça menor hagin sigut les seves preses més assequibles. Però el sistema de caça és diferent a altres cans, com el Ca Eivissenc. Ja que el Ca Rater s'introdueix dins els batzers i va traient poc a poc la llebre (aquest fet es denomina buidar). Les seves qualitats com gran caçador li ve donat per la seva estructura física petita y per les seves cames musculades les quals li proporciona l'habilitat de realitzar grans bots.

Per altra banda, el Ca Rater Mallorquí és un bon ca de companyia. Antigament vinculat a mantenir les instal·lacions de ramat lliures de rosegadors i, també, és un ca de guàrdia ideal. El seu caràcter és ben despert, nerviós i intel·ligent, a més de ben amorós amb el seu amo.

Ferreret

El ferreret (Alytes muletensis) és un petit tòtil endèmic de Mallorca i Menorca. Aquest, juntament amb el Tritó del Montseny, la sargantana pallaresa, la sargantana de les Pitiüses, la sargantana balear i la baldriga balear són els únics vertebrats vius endèmics dels Països Catalans.

Fou descrit abans per paleontòlegs que per zoòlegs. Els primers exemplars vius van ser descrits a Mallorca l'any 1980, a uns quants torrents de muntanya. A Menorca no se'n coneixen exemplars vius i només se n'han trobat esquelets. El ferreret s'extingí de Menorca després de l'arribada dels romans, probablement amb la introducció de la mustela, la serp d'aigua (Natrix maura) i la granota verda.

Té costums fissurícules i escaladores, a diferència dels seus parents continentals, que tenen costums lapidicoles i excavadors. Com tots els tòtils, presenta la conducta de cura parental dels ous. Però en el cas del ferreret, les postes són més petites i els ous són més grossos que en el cas dels tòtils continentals. La seva etologia és, doncs, característica de les espècies evolucionades en condicions d'insularitat.

L'indiot Mallorquí

L'indiot mallorquí és una agrupació racial de Mallorca del gall dindi. Actualment no està reconeguda com a raça tot i que es preveu que gràcies als programes de selecció realitzats des del segle XX s'aconsegueixi dintre de no molt.
És de bones aptituds maternes. De cos lleuger; uns 6 o 7 quilos els mascles i uns 4 o 5 les femelles. El plomatge sempre és negre, encara que amb lluentors entre el blau i el verd. Neixen amb les cames d'un color gris que es va aclarint amb l'edat fins a esdevenir rosat. El bec també és gris. El moc dels mascles està molt desenvolupat a diferència del de les femelles. El color dels ulls és de gris fosc tirant a negre. Els ous, blancs i picats de vermell pesen uns 80 grams.